Fa uns dies els directors d’Economia de Mallorca, Mar Nicolau i Tomeu Garcies, varen convidar a institucions, sector empresarial, treballadors i articulistes a un acte al Claustre de Sant Antoniet de Palma, per celebrar el 8è aniversari d’aquest mitjà digital. Va ser un
acte molt senzill, carregat de professionalitat i de detalls cap al producte local, la música i les empreses de Mallorca.
Això em va fer recordar que d’aquests vuit anys, n’he estat partícep una bona part com articulista. Certament d’una manera esporàdica, sobretot darrerament, però amb la paciència de Tomeu Garcies que accepta que li enviï articles de manera ocasional, i sempre m’anima a seguir escrivint.
Va ser a principis de 2018 quan en Tomeu es va posar en contacte amb jo per proposar-me fer articles d’opinió per EconomiadeMallorca.
En aquell moment acabava de deixar les meves responsabilitats al Govern i vaig acceptar. Considerava que era una manera de
traslladar per escrit tot allò que des de la vesant econòmica havia defensat a les institucions durant anys.
Així al llarg d’aquests cinc anys i mig he escrit sobre el model econòmic de les Illes Balears i les seves externalitats negatives; de la crisi del COVID; de polítiques i perspectives turístiques; de polítiques impositives; de les dificultats dels joves per trobar una feina adequada; de que els nostres pensionistes cobren per davall de la mitjana espanyola, o dels llums i ombres de les xifres del nostre mercat laboral.
He escrit sobretot d’aquells temes econòmics que em preocupen més. Com a pare, he escrit d’un model econòmic que dona poques oportunitats als joves, oferint feines massa precàries i massa estacionals. He escrit de la importància que les decisions econòmiques
tenguin en compte les qüestions ambientals. I dels reptes de futur com la diversificació econòmica que minvi la dependència del sector turístic, i que aposti per la innovació i recerca, la societat digital i les energies renovables.
I pels reptes del passat que les institucions no han estat capaces per ara de solucionar, i que pel futur es preveuen encara més difícils, com són els problemes d’accés a l’habitatge i la mobilitat.
Però sobretot he volgut advertir de dos grans reptes que condicionaran el futur a nivell mundial però especialment significatius a tota la Mediterrània i les Illes Balears. Dues qüestions que se’n parla poc i que van en part lligades una a l’altre, però molts governs les
obvien, les silencien o directament les neguen. Són la demografia, amb una població mundial que creix de manera exponencial, i el canvi climàtic. Dos factors fonamentals que en el futur immediat ens obliguen sí o sí a replantejar-nos l’actual model econòmic i social
a les Illes Balears.
Tenim un model econòmic que provoca que la nostra població no deixi de créixer. Les Illes Balears no han aturat d’augmentar de població els darrers 50 anys: de poc més de 600 mil habitants als anys 70 a superar el milió dos-cent mil actualment. Amb puntes a l’estiu de més de dos milions de persones entre població resident i turistes. El nostre model econòmic crea un efecte crida que fa que tant la població resident com la població flotant no aturin d’augmentar. I més població implica més necessitat d’habitatge, d’escoles, de centres de salut, més consum de territori, més producció de residus, més consum energètic, més consum d’aigua, més contaminació, més desplaçaments per carretera,... I si tenim més població ens veïm obligats a seguir creant més llocs de feina i més infraestructures, en un cercle viciós imparable...
Per si això no fos suficient, hi ha un altre factor determinant que aquests dos darrers estius hem viscut molt clarament. L’escalfament global està canviant ràpidament el clima.
Els estius a les Balears cada vegada seran més calorosos, amb més sequera, més episodis climatològics extrems, i més incendis. I, a la vegada, al nord d’Europa les temperatures també seran cada vegada més suaus. Això vol dir que als estius cada vegada serà menys
atractiu viatjar a les illes, i molts nord europeus optaran per quedar a ca seva o cercar altres alternatives. I si no som conscients del canvi radical que això suposa per la industria turística en particular, i per la nostra economia en general, ens agafarà el bou.
S’ha d’actuar de manera valenta abans que sigui massa tard.
