El desembre de 2023 tancava amb una notícia que era fidel reflex de la recuperació de l’economia espanyola aquests anys, amb una baixada mensual de l’atur en 27.375 persones, representant una caiguda de l’atur en termes anuals de 130.197 persones, així es reduïa la xifra de 2022 de persones a l’atur aconseguint la millor dada des de fa 16 anys.
La xifra final d’afiliats a la Seguretat Social era a finals de l’any passat de 20.8 milions, per tant les xifres d’ocupació laboral s’han mantingut positives durant tot el 2023, apuntant aquesta tendència també per al 2024, tot i la possible ralentització que alguns estudis preveuen.
Aquestes dades d’ocupació, en relació a la situació prèvia a la pandèmia (2019) i segons l’informe del Ministeri de Seguretat Social, superen les dades dels països del nostre entorn, així la creació d’ocupació a Espanya es situaria en un +7,2% front al +5.1% de França o el +1,4% d’Alemanya.
Pel que fa al creixement econòmic, la Cambra de Comerç espanyola preveia que el 2023 culminaria amb un increment de 2,4% que representen 3 dècimes per damunt del que havien calculat aquestes mateixes fonts a finals d’estiu.
Si ens fixam en les Illes Balears, el 2023 es tancava amb un creixement econòmic del 3,8%, el que representa un increment superior a la mitjana estatal, tot i que, segons fonts de la CAEB, a l’igual que al conjunt de l’estat, es preveu un fre per al 2024, tot i que la xifra seguirà essent positiva.
A tot això cal sumar que les distintes fonts confirmen el fre i la moderació en la inflació, una dada molt positiva especialment per les famílies del nostre país; segons la Cambra de Comerç citada abans, el novembre els preus havien baixat un 0,3%, deixant la taxa interanual en 3,2%, tot i que el desembre va afavorir una pujada dels preus, es constataria aquesta tendència a la moderació, que podria ser més rellevant el 2024.
De tot plegat cal deduir que els pronòstics més catastrofistes del darrer any, i especialment de quan estàvem en plena pandèmia, anunciant que l’atur podria arribar al 35% (fet per l’economista de capçalera del PP en aquell moment, Daniel Lacalle) i que a Espanya li costaria recuperar-se de la caiguda de l’11.2% del PIB que es produí l’any 2020, no han encertat en cap cas.
El problema de molts anuncis econòmics que hem sentit els darrers temps és que no tenen l’objectivitat suficient, sinó que amaguen una intencionalitat política, anunciar el desastre econòmic per desprestigiar l’acció d’un Govern, posar en qüestió les bones dades de l’ocupació laboral, posant en dubte fins i tot el concepte de fixo discontinu, són missatges polítics, no anàlisis econòmics, que s’han vist reiteradament desacreditats per la realitat de les dades.
Certament els governs poden tenir tendència a ser excessivament optimistes en les previsions econòmiques, tot pensant que els electors voten tenint sempre present la seva possible situació econòmica o laboral, però hem arribat a un punt en que l’excessiva utilització dels anàlisis econòmics per anar contra el Govern d’Espanya ha acabat desprestigiant, precisament, als analistes i no a les polítiques del govern, que finalment es veuen confirmades per les dades i, també, per fets tan destacables com que la Ministra d’Economia d’Espanya en aquest lustre tan complicat, Nadia Calviño, hagi suscitat amplis suports per a presidir el BEI, demostrant que fora de les nostres fronteres la valoració de la gestió de l’economia espanyola és més positiva que al nostre propi país.
