Des de fa uns anys, la dreta en general i el Partit Popular en particular, repeteixen el mantra que baixar imposts té un impacte positiu sobre la recaptació i, més concretament, sobre el creixement econòmic.
És el que Arthur Laffer va posar damunt la taula l’any 1974, fent palès, a través de la corba que duria el seu nom, que si allò que es volia era generar més ingressos públics s’havien d’abaixar els imposts per estimular el creixement i l’activitat econòmica.
La corba de Laffer es convertiria en la consigna de les propostes econòmiques del Partit Republicà als Estats Units. De fet, Laffer es va incorporar a l’equip d’assessors econòmics del president Reagan, qui el 1981 realitzà una important retallada d’imposts i el 1986 va dur a terme la major reforma del sistema impositiu de la història dels Estats Units, amb una reducció del 50% al 28% del tipus màxim personal.
Les retallades fiscals de Reagan varen incrementar el dèficit, derivant, consegüentment, en taxes d’interès al 20%, a més de contribuir a la posterior recessió. Des del punt de vista impositiu, les pèrdues d’ingressos fiscals arribaren al 2,9% del PIB entre 1981 i 1985.
Els anys 2001 i el 2003, i de nou de la mà d’un president republicà -en aquest cas, George W. Bush-, els Estats Units varen anunciar un ampli paquet de reduccions fiscals. Els màxims beneficiats foren els més rics: l’1% de les llars més riques s’estalviaren uns 570.000 dòlars entre 2004 i 2012, amb un augment de més del 5% anual dels seus ingressos nets. A tot això, encara n’hauríem d’afegir els resultats de la política impositiva de Trump.
L’evidència és clara: les rebaixes impositives no milloren el creixement econòmic. Tot al contrari, alimenten el dèficit i el deute i contribueixen a l’augment de les desigualtats.
No és d’estranyar, per tant, que s’hagi ironitzat tant sobre la corba de Laffer, ja que el seu èxit obeeix només al fet que la pots explicar a un congressista en 5 minuts i ell en podrà xerrar durant anys. Aquest és el missatge demagògic i populista de la dreta.
Més recentment, i també més a prop, els economistes Carles Manera, Ferran Navinés i Miquel Quetglas han realitzat un estudi comparatiu entre comunitats autònomes per esbrinar si l’èxit econòmic esdevé d’una càrrega fiscal baixa per habitant.
El resultat és clar i contundent: no hi ha correlació lineal entre les variacions de la càrrega fiscal per habitant i les variacions en el producte interior brut. És més, la balança s’inclina cap a un major creixement en el cas de les comunitats autònomes que han augmentat la càrrega fiscal per habitant.
Paral·lelament, i amb l’objectiu d’estimar o desestimar altre tipus de correlació amb el creixement econòmic, s’empra la variable de la pressió fiscal (ingressos fiscals autonòmics/PIB autonòmic). El resultat és pertinaç: la relació és contrària als postulats de Laffer.
Toca ser rigorosos, deixar de mentir els ciutadans i ciutadanes i abandonar el populisme i la demagògia que envolta les baixades impositives. Per molt que la dreta repeteixi el mantra que minvar imposts repercuteix positivament sobre el creixement econòmic això no es convertirà en una veritat
