Un empresari i client me comentava un dia que un dels perills més grans per seguir distribuint el seu producte són els recipients en els quals hi posa el seu producte.
“No pas pena de la fabricació sinó de com ho duré al punt de venda”. Així de clar m’ho explicava. Només és un exemple del que pot passar a moltes empreses i sectors, els recursos començaran a ser escassos i els seus costos se poden disparar. Aquest exemple em serveix per poder tractar la segona dimensió de l’economia circurlar: les empreses.
Prendre consciència que les coses es posaran més difícils no és ser fatalista sinó realista. No és difícil imaginar com determinades matèries poden patir per ser produïdes i distribuïdes. És per tant una oportunitat per altres empreses i sector en començar a dissenyar i pensar en nous recipients, embolcalls com ho vulgueu dir. En termes de màrqueting, packaging. El futur demanarà disseny i enginyeria reutilitzable, poder ser reparat i no llançat. En definitiva, aprendre de la natura i com es renova.
Aquest nou escenari també demanarà una visió per part de les empreses on la seva feina no només serà la de produir i vendre. Demà, serà la de recuperar, reciclar i tornar-ho posar en circulació pensant en una segona oportunitat de negoci. Se tracta voluntàriament anar creant la cultura de la responsabilitat total i amb la corresponent comunicació de valor afegit. És el que el consumidor final voldrà veure, una política de transparència màxima i on abans hi havia un residu ara hi ha un recurs.
Segurament però, un darrer punt tan important com necessari és el de crear mecanismes de difusió sobre casos d’èxit en l’àmbit europeu. És molt important que tots els empresaris del vell continent coneguin les experiències que empreses i emprenedors de qualsevol país han dut a terme i que han merescut el reconeixement tant dels consumidors com de les mateixes institucions. Vivim moments en què la comunicació ben feta i, avalada per les fonts, incentiva i pot esdevenir palanca de canvi.
En definitiva els reptes de les empreses dins l’economia circular implica estar molt pendents de les amenaces respecte als canvis de preu o producció que poden patir determinades matèries primeres, les oportunitats de negoci que s’obren dins la cultura de l’ús més que del consum, fer perdurar els productes i donar-los una segona vida i crear una simbiosi entre empreses per crear més transparència dins la cadena de producció a fi d’evitar malbaratament o contaminació irreversible.
