Dins un context d’extrema gravetat, com és el cas que vivim amb la propagació del COVID19, tot quan es digui que no faci referència a la pandèmia sembla poc o gents important. Però des del meu punt de vista com se produeixen els fets, com es gestiona la present situació i sobretot, com encaram el futur està molt lligat a la relació entre producció i mediambient. Hi ha motius per pensar que els excessos han conduït a un panorama on el virus és una conseqüència, un present que ha deixat retratades les economies del suposat benestar i un futur que es debat entre estirar tant com es pugui el model lineal o fer passes cap a un model circular. Els propers tres articles volen aprofundir en el paper que pot jugar una manera de fer i consumir que, més que per conviccions, per necessitat i que ha arribat per quedar-se definitivament. Avui toca societat i universitat. En el proper escrit reflexiónaré sobre el paper de l’empresa i el darrer article sobre el paper que ha de jugar l’administració. S’acaba la societat de l’usar i tirar entrarem sí o sí, en l’era del “recircular”.
Una de les primeres idees que la societat haurà d’assimir será la de fomentar l’ús de les coses pensant en donar-lis una segona vida als materials mitjançant la reutilització i el reciclatge. S’haurà de posar en valor aquest producte usat i comunicar que la qualitat no està condicionada al pas del temps. Un segon aspecte del qual s’haurà de mentalitzar la societat de consum serà canviar la idea, sovint fictícia, què tot s’ha de renovar de manera contínua. El consumidor haurà de prendre molta conciència dels efectes mediambientas que té consumir determinats productes i decantar-se per aquelles marques que fomenten la transparència informativa sobre els seus compromisos de producció respectuosa i sostenible.
Com ha passat en molts de moments de la nostra història, hi haurà d’haver activisme social. La gent haurà de començar a pressionar a les administracions sobre un canvi gradual però ferm. De manera individual, cada un de nosaltres haurà de prendre conciència, és una primera passa inaludible. Les famílies, com a pilar de la societat europea, hauran de jugar un paper actiu i reclamar més pedagogia dins els centres escolars. Els nins i nines han de créixer dins la cultura circular com element indispensable per revertir la situació que ens aboca el model lineal. Finalment crec important posar en valor aquelles professions, feines i responsabilitats que treballen per recuperar i gestionar els residus. Els perfils professionals que estan lligats als processos circulars hauran de tenir el seu protagonisme social ja que poden ser agents molt eficients en la cultura del canvi.
Finalment voldria fer un esment el que crec que hauran de jugar les universitats en aquest canvi de model. Tot passarà per la investigació, per aquella capacitat de desenvolupar tècniques eco-eficients, en dissenys atractius, sistemas de recuperació de residus…Grans acords a nivel multidisciplinar on les diferents branques del coneixement científic i tècnic quedin interconectades per aconseguir els mateixos objetius. Però les ciències socials no han de quedar al marge. Assignatures transversals que incloguin l’ètica sobre el desenvolupament sostenible o coneixements de gestió i implantació empresarial específics en el cas de l’economia, sociología o el màrketing.
