Durant aquests mesos s’han anat aprovant per part del govern central i dels governs autonòmics mesures diverses de tocs de queda, confinaments, restriccions de mobilitat, limitacions o prohibicions d’activitats socials i econòmiques, ús de mascaretes, obligacions de pcrs, etc.... I s’esperen noves mesures encara.
Mentrestant molta gent ha perdut la feina, molts s’han vist obligats a tancar els seus negocis, i es calcula que una de cada quatre empreses ja no tornarà obrir.
Encara que, com en tota crisi, hi hagi sectors beneficiats que segueixen creixent, en general, l’expectativa a curt o mig termini no és gaire encoratjadora. De fet, es preveu que moltes empreses plantegin passar els ERTOs a EROS definitius. I si la passada temporada turística va ser pobre, la previsió per aquesta no és gaire millor per ara.
La situació de tants de mesos de restriccions i de veure que la situació no millora, està provocant un important cansament a la població, i l’increment del malestar, el desànim i el rebuig.
No s’ha de menystenir aquest creixent malestar social i econòmic perquè és probable que encara creixi més. Ja hem vist com han sortit els negacionistes i l’extrema dreta a pescar dins aquesta situació. I la solució no és minimitzar o desacreditar la gent que es queixa. Com diu la dita, convé prendre llum de na Pintora.
Perquè per pal·liar aquesta situació s’han cercat mesures que des del meu punt de vista només afronten parcialment la problemàtica i només serveixen a curt termini. Bàsicament els ERTOS, la renda social i les ajudes directes a les empreses.
A mig o llarg termini aquestes mesures no permetran aguantar l’economia sense perill d’una fallida del sistema: per l’augment insostenible de l’endeutament, la baixada dels ingressos públics, l’empobriment generalitzat, el tancament d’empreses, la baixada de la productivitat i l’augment de l’atur.
Per tant, és obligat cercar solucions per poder obrir totes les activitats econòmiques i socials. Amb protocols de seguretat estrictes i amb limitacions d’aforament i d’horaris, però s’ha d’anar progressivament obrint tot.
Per això caldrà prendre moltes mesures imprescindibles: la vacunació massiva de la població (el ritme actual és desesperant), l’accés a tests pcr ràpids i barats (que permetin per exemple visitar persones de risc amb seguretat o viatjar) i per descomptat posar més infraestructures sanitàries i recursos humans al sistema sanitari. Abans d’això, però, segurament encara viurem un altre confinament.
