Convé fer aquí un recordatori per totes aquelles persones que aquests dies es deixen la pell per fer-hi front: personal sanitari, netejadores, caixeres de supermercats, personal de residències, personal de seguretat, etc...
L’altre gran conseqüència és el dany econòmic causat per les obligades mesures de confinament. Diversos organismes ja han calculat la important davallada del PIB tant a nivell internacional, estatal com a nivell balear.
Les conseqüències són clares: empreses que estan obligades a tancar, empreses que han hagut de tancar perquè tanmateix no tenen clients i treballadors sense feina -per ara temporalment-. I això arriba a tots els sectors econòmics. No n’hi ha pràcticament cap que no estigui directa o indirectament afectat.
Des d’uns grans magatzems al taxista, des de les empreses que cotitzen en borsa fins al restaurant de la cantonada, des de les empreses hoteleres fins a la petita botiga de barri. I per descomptat hem de tenir presents les afeccions que arriben a l’economia domèstica: la impossibilitat de fer front a hipoteques i lloguers així com el previsible augment dels impagaments a tots els nivells,... I aquesta situació no s’acabarà de cop i es previsible que visquem uns propers mesos molt complicats.
Hem d’esperar que a partir de l’aixecament progressiu de les restriccions, poc a poc l’activitat econòmica es podrà anat recuperant. Però és indubtable que aquesta recuperació serà progressiva i pel camí hi haurà empreses que ja no podran obrir i treballadors que acabaran perdent la seva feina definitivament.
A nivell balear, tothom ja dona per pràcticament perdut l’any 2020. Difícilment la temporada turística arrancarà i moltes empreses només obriran parcialment o fins i tot n’hi haurà que ni obriran.
La gran incògnita és que passarà més endavant. Podem dir que l’any 2021, des del punt de vista turístic pot esser un bon any i preveure que hi pugui haver una recuperació. Però això serà amb permís del virus. Perquè si el virus es estacional i es repeteix amb la mateixa virulència, només podria salvar la temporada de l’any que ve el fet que ja hagués arribat un tractament o vacuna adequats.
Però que l’any 2021 pugui haver arribat la recuperació, no lleva que hi haurà pèrdues ja irreparables: com he dit abans hi haurà empreses que no podran superar la crisi i llocs de treball que es perdran definitivament.
Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’impacte damunt les economies de les administracions. Ara les administracions estatal i autonòmica estan fent un gran esforç pressupostari per aplicar mesures sanitàries, socials i laborals per fer front a la situació.
Així, per exemple, en els pròxims mesos s’haurà de fer front a la gran quantitat d’ERTES que hi ha hagut aquests dies. I per afrontar aquestes despeses, no es disposaran dels ingressos necessaris perquè l’aturada econòmica durà una important davallada de la recaptació d’imposts. Això vol dir que anam cap a un escenari que provocarà endeutament i dèficit, i -alerta-, probablement també futures retallades pressupostàries.
I en el cas de Balears, per fer front a la situació necessitarem dues receptes:
En primer lloc, a nivell de l’administració es requerirà que es flexibilitzi l’endeutament i el dèficit; que arribin els ingressos prevists pel sistema de finançament autonòmic; que es desbloquegin els doblers que ara mateix tenen retinguts els ajuntaments per mor de la Llei Montoro; que s’aprovin les mesures fiscals previstes al règim especial insular; que l’administració autonòmica balear guanyi sobirania sobre temes fonamentals com aeroports o fiscalitat; i que s’elabori un pla de xoc dirigit al teixit de micro, petita i mitjana empresa.
A nivell del model econòmic, en el futur ajudarà molt transitar d’una vegada per totes cap a un millor model econòmic, més equilibrat, més diversificat, que aposti clarament per la recerca i la innovació, per l’economia verda, per l’economia social i per la societat digital.
El repte es saber si aquesta crisi s’abordarà repetint errors, o sabrem veure-hi les oportunitats de canvi.
