Després de la pandèmia, les Illes Balears varen ser un cas d’èxit inqüestionable en la recuperació econòmica. L’arxipèlag va saber reaccionar amb rapidesa a una situació inèdita, la del bloqueig absolut de la mobilitat per una pandèmia sanitària de conseqüències imponderables, que feia inviable l’activitat turística, front a aquesta situació, que va enfonsar el PIB balear, es va aplicar un pioner programa de turisme segur, combinat amb tot un seguit de polítiques sanitàries restrictives quan més necessàries eren.
Les dades ens demostren l’èxit d’aquell plantejament: l’any 2022 es va assolir una xifra de visitants gairebé equivalent a la de 2019, i el 2023 i el 2024 s’han mantingut nivells molt elevats d’ocupació hotelera i allotjament turístic en sentit ampli, amb augments importants de la despesa mitjana per turista. A pocs llocs d’Europa es pot dir que s’aconseguís aquest equilibri entre seguretat, consolidació reputacional de la marca i recuperació econòmica.
Ara bé, fins i tot abans de la crisi sanitària, a les Illes Balears ja s’havia obert un debat fonamental i que actualment és central per a l’opinió pública: la necessitat de posar límits al creixement. L’aprovació, el 2016, per part del Parlament balear d’una regulació pionera del lloguer turístic, conscient que l’expansió d’aquesta oferta —afavorida per les noves tecnologies, les xarxes socials i les plataformes globals fora del control de l’aparell administratiu dels estats— podia créixer sense mesura i posar en risc l’equilibri territorial i social, no es pot deslligar d’aquest debat.
La norma, millorable, com tota idea amb poques referències prèvies, responia a una intuïció àmpliament compartida per aquells que coneixen el sector turístic d’aprop, és a dir, que l’oferta turística no pot créixer indefinidament sense perjudicar el territori, el medi ambient, i la qualitat de vida de la ciutadania.
En paral·lel, ha anat creixent la sensibilitat per la sostenibilitat mediambiental. Valgui d’exemple que les principals cadenes hoteleres, moltes elles d’origen a la nostra terra, han incorporat polítiques de responsabilitat social corporativa que posen la sostenibilitat al centre, tant a les Illes Balears com a altres destinacions on tenen interessos.
En tot cas, la realitat actual ens dona nous elements per aportar al debat. Aquesta mateixa setmana, vàries notícies han fet disparar l’alarma al sector:
– “Los hoteleros de Mallorca aseguran haber detectado un descenso en la afluencia de turistas en determinadas zonas de la isla”, en referència a municipis tan emblemàtics com Capdepera i Sóller.
– “La temporada turística en Sóller deja terrazas vacías y camareros de vacaciones en pleno julio”, apuntant a un estiu “molt irregular”, al qual hauria afectat la pujada de preus i les onades de calor.
Altres notícies parlen de turistes que pensen en canviar de destinació donada la pujada de preus a les Illes Balears. A aquests titulars, s’hi sumen veus del mateix empresariat turístic que admeten que, tot i que la previsió és mantenir ocupacions similars a les de 2024, hi ha una preocupació latent, i aquesta és la de l’estancament. La perspectiva que el creixement continuat de nombre de visitants, per tant la necessitat de posar al mercat més places d’allotjament, més noves construccions pensades per als visitants de pas - la pressió urbanística que les normes dels actuals governants promouen- pot tenir un final per la pròpia dinàmica de l’economia de mercat.
Podríem fer-nos una pregunta provocativa, és realment una mala notícia? La idea que la prosperitat només depèn del creixement constant fa anys que ha estat qüestionada des d’àmbits acadèmics i entre experts en economia. Ho plantejava Tim Jackson a La prosperidad sin crecimiento quan deia que més enllà d’un determinat punt, el creixement econòmic no augmenta el benestar humà. Una reflexió que es pot ampliar i desenvolupar fins arribar a la conclusió de que és possible pensar l’economia d’una altra manera, sense cercar el creixement continu sinó enfocant-la a protegir l’ocupació, reduir la desigualtat i promoure la sostenibilitat mediambiental.
A les Balears, abans de la pandèmia, ja vam veure que un turisme sense límits generava saturació, desigualtats i tensions urbanístiques i socials. Una situació que veim agreujada les darreres temporades, però ja en aquell moment l’investigador Ivan Murray advertia, el 2015, que l’efecte rebot de la crisi de 2010 havia desembocat en “un nou cicle d’acumulació turística amb una forta incidència socioespacial”. Sens dubte estam vivint una situació semblant.
El símptoma de l’estancament pot ser només és això, un símptoma, però de què? D’un model que s’esgota, que creix sense control i sense definició? Sigui com sigui pot ser és el moment de reprendre amb més força la reflexió sobre quina prosperitat volem. No es tracta de créixer per créixer, sinó de créixer millor. Potser fins i tot de deixar de créixer, si això permet garantir un turisme compatible amb el benestar, el territori i el futur.
Perquè la prosperitat de les Illes Balears no es pot mesurar només pel nombre de visitants o els comptes de beneficis de les grans empreses. S’ha de mesurar per la capacitat de preservar allò que ens fa autèntics, únics, assegurant llocs de treball dignes, habitatge digne, mantenint l’equilibri social i mediambiental. En definitiva, cal ordenar, limitar i, si cal, frenar el creixement, per viure millor avui i demà.
