sábado. 20.07.2024

La resposta social a la massificació turística: la necessitat d’un debat més ampli

Fa poc llegia a un dels grans referents empresarials del turisme reflexionar sobre el fet que les bones perspectives de la temporada turística ja no es podien atribuir a un efecte rebot després de la pandèmia, sinó que mostraven la consolidació d'un canvi estructural per al sector a nivell mundial, a la societat post-pandèmia.

Efectivament ja a principis d'any el Baròmetre OMT del Turisme Mundial senyalava que el 2023 s'havia arribat al 88% dels nivells previs a la pandèmia i que la plena recuperació es donaria al 2024. Aquestes bones perspectives, aquest èxit que es consolida i pareix que no ha d'aturar, és el marc en el que s'han donat aquests darrers temps una certa resposta social al que s'ha denominat "massificació turística", una saturació que afecta als serveis públics, a les infraestructures, en definitiva a la qualitat de vida dels residents, afectant a les necessitats més bàsiques, com per exemple l'accés a l'habitatge.

Hi ha hagut, per tant, una resposta social que podem comprovar en diversos exemples: l'espontània resposta ciutadana a una manifestació convocada per una entitat de base local a Palma, les crides a l'ocupació de platges i cales, la convocatòria d'una gran manifestació pel mes de juliol o, en paral·lel, el debat que obre el Fòrum de la Societat Civil, que s'ha concretat en un Congrés de Turisme aquesta mateixa setmana. Tot plegat ens demostra que la societat està preocupada pel futur del model, per la seva sostenibilitat.

I el poder polític? Idò tot això es mou amb un Govern que fins fa pocs mesos a tot aquell que plantejàs obrir un debat sobre els límits del creixement turístic el titllava de turismofòbic, un Govern a qui la societat agafa amb el peu canviat, amb un discurs que gira radicalment cap a la contenció del creixement, els límits i la lluita contra la saturació, mentre aprova mesures que van en sentit totalment contrari; el millor exemple deu ser l'amnistia als infractors urbanístics, que és una crida a continuar urbanitzant el nostre territori. Si es vol parlar de sostenibilitat, i si es vol ser creïble, a més de discursos s'han de prendre mesures que reforcin a aquests.

Si es vol parlar de sostenibilitat la primera que han de tenir en compte és la medi-ambiental, tot i que no és l'únic concepte a posar sobre la taula de debat. La sostenibilitat ha de ser també econòmica (el model ha de sobreviure als seus excessos) i també social i cultural.

És lògic esperar del poder polític, el Govern, un lideratge en aquest debat, però tot apunta a que l'actual executiu balear no en serà capaç, d'entrada perquè no hi creuen, i segurament també perquè no venien preparats per afrontar un canvi tan important (estructural deia el referent empresarial a qui ens referíem al principi) del model turístic.

El punt de partida del Govern per afrontar aquest debat són les mesures preses fins ara, les que no vol reconèixer: el fre al creixement de places turístiques, amb la moratòria, la limitació de l'arribada de creuers, la prohibició de determinades modalitats de vacacional, etc... Mesures que si s'observen globalment, i hi sumam altres iniciatives com la millora de drets laborals dels treballadors d'hoteleria o l'impuls del transport públic, donen una visió de conjunt d'una terra que està abordant les necessitats que la massiva arribada de turistes genera en la societat (que no són només de limitar sinó de millorar les condicions de treball o facilitar la mobilitat).

En canvi, el Govern actual arriba aturant les polítiques de mobilitat anteriors, criticant les mesures laborals i, fins fa no-res, qüestionant els límits al creixement turístic que s'havien impulsat fins ara; no només això, les seves accions com les que impulsen el creixement urbanístic o l'ampliació de Port de Palma, senyalen el camí contrari del que la societat els està demandant.

El debat és massa ampli per poder abastar-lo en una sessió parlamentària o en un discurs davant un auditori convocat ad-hoc, massa ampli per deixar-lo al nivell només del debat polític o de l'opinió dels empresaris, s'han de tenir en compte les lloables iniciatives com el Congrés de Turisme de la Societat Civil, però s'hauria de poder anar més enllà, assolir una participació social molt més àmplia. No sembla que, des del Govern, es vulgui anar molt més enllà de reunions que analitzin la situació però que no proposin solucions.

Les Illes Balears ens podem vantar de d'haver estat pioneres en el desenvolupament del turisme al segle XX, però quan estam a l'equador de la tercera dècada del segle XXI, amb uns condicionants nous per al sector, hem d'aspirar a tornar a ser pioneres en demostrar que es pot frenar la carrera desbocada a que ens duu el capitalisme salvatge i garantir la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a aqueta terra, que és una llar a més d’un destí turístic. El turista per definició és un visitant, s'espera que l'amfitrió el tracti amb consideració, però també s'espera que el visitant respecti la casa que l'acull, les normes que pugui tenir i, al final, la visita enriqueixi a ambdós. Fer això possible certament és el repte del turisme del segle XXI.

Cosme Bonet

La resposta social a la massificació turística: la necessitat d’un debat més ampli