L’accés a l’habitatge ja s’ha convertit en el principal problema de les Illes Balears. Uns preus disparats tant per comprar com per llogar fan gairebé impossible accedir a un habitatge a moltes famílies.
Hi ha un problema d’oferta molt clar. Per una banda, la manca de sòl disponible i que el mercat s’ha orientat cap als habitatges més cars, fan que es construeixin bàsicament unifamiliars, i molt poc plurifamiliar.
Per altre banda, la manca d’un parc d’habitatge públic potent. A la nostra comunitat, en els darrers 30 anys, s’ha construït poc habitatge de protecció oficial, o a preu tasat o habitatge social, amb poques promocions i massa petites. Amb el problema afegit
que l’habitatge de promoció pública s’ha destinat majoritàriament a la venda i no al lloguer, amb la qual cosa amb un sol ús queda exhaurida la seva finalitat pública.
També tenim molts d’habitatges buits que els propietaris per falta de confiança o per diversos factors no treuen al mercat. Segons el darrer cens de l’INE (dades 2021) a Balears hi havia més de 105.000 habitatges buits. També s’ha de tenir en compte que molts d’aquests habitatges requeririen una important reforma parcial o integral per poder sortir al mercat, i no tots els propietaris poden o volen assumir el cost.
I finalment, part de l’habitatge disponible es destina a lloguer turístic enlloc de a lloguer residencial per la seva major rendibilitat econòmica. Encara que aquest factor influeix més per la quantitat d’oferta il·legal, atès que l’oferta reglada està congelada.
Però sobretot el problema greu és la gran demanda d’habitatge que tenim. Ahir l’INE publicava que la població de les Illes Balears ja arriba a dia 1 de gener de 2025 a 1.244.394 habitants. En 20 anys hem crescut més de 300.000 persones, una mitjana de 15.000 persones anualment, principalment provinent de la immigració.
Això significa que les necessitats d’habitatges per atendre tota la demanda de gent que arriba estaria entorn a 4.000 habitatges nous anuals, principalment plurifamiliars. Quantitat impossible d’assumir en un territori limitat com el nostre.
A aquestes dades s’ha d’afegir la demanda d’estrangers, sobretot europeus, que volen adquirir habitatges ja sigui per fer negoci, ja sigui com a segona residència. Les dades indiquen que quasi una de cada tres compres d’habitatges a Balears són de propietaris
estrangers.
La solució per tant, és construir més i més habitatges en un territori fràgil i ja molt saturat? Tenint en compte que aquests habitatges han d’anar acompanyants de totes les infraestructures i equipaments necessaris, que tenen un important cost i
requereixen de tramitacions llargues.
Una problemàtica tan complicada i enquistada no té solucions fàcils, ni a curt termini. Per molts de topalls que es vulguin posar als preus del lloguer, per moltes promocions d’habitatges i per molts d’incentius per treure habitatges buits al mercat que es fessin,
sempre tendrem el problema de l’increment de la població i de la demanda externa que pressionarà damunt el mercat immobiliari.
Perquè el problema és el model econòmic que tenim. Les Illes Balears no han deixat de créixer en població perquè el nostre model econòmic necessita molta mà d’obra: el 2024 hem superat els 18 milions de turistes. Calculau quan demanda de treballadors requereix aquesta xifra. En definitiva, tenim un model que necessita créixer contínuament en quantitat enlloc
d’orientar-se cap a la qualitat. I per tant sense un canvi cap a un model econòmic i social sostenible, la problemàtica sempre existirà i fins i tot, empitjorarà.
