El 2025 hem superat els 19 milions de turistes. S’ha superat el record de turistes de 2024 que era de 18,7 milions. Més turistes implica més necessitat de mà d’obra i més contractes laborals. I més necessitat de personal implica augment de població.
Més població vol dir més necessitat d’habitatges. I construir els milers d’habitatges que es necessiten implica més necessitat de mà d’obra. A la vegada, aquesta mà d’obra per fer habitatges també necessitarà més habitatges. Més demanda d’habitatges vol dir augment de preus. I l’augment de preu de l’habitatge implica més dificultat de la gent per accedir a l’habitatge.
I així continua eternament un infernal cercle viciós.
En un article de l’any passat vaig posar xifres al que significa tot això, que convé recordar. Així en els darrers 10 anys en el conjunt de les Illes Balears:
Hem rebut una mitjana de mig milió de turistes més cada any
Tenim un increment de 15.000 nous residents anuals que responen bàsicament a l’efecte crida laboral
El preu de l’habitatge puja de mitjana un 10% anual. Però el darrer any l’augment ha estat del 21%. Cada vegada més car.
Un increment anual de 780.000 passatgers sumant les xifres dels tres aeroports
L’índex de pressió humana mitjà ha augmentat 19.000 persones cada any
Tenim record cada any d’afiliats a la Seguretat Social i cream 16.000 nous llocs de feina cada any (molts temporals i de baixa qualificació professional)
Tenim un increment de 700 alumnes de mitjana cada curs escolar (això equival a necessitar una escola nova cada any)
Augmentam en 20.000 titulars de targetes sanitàries cada any (equival a necessitar un centre de salut nou cada any)
El parc mòbil creix quasi un 3% anual (ja tenim un vehicle per habitant)
Tot això és producte d’una economia balear, principalment de serveis, que bassa la seva productivitat en la quantitat, que necessita molts de llocs de feina i que crea un efecte crida laboral que fa que la població de les Illes Balears no deixi de créixer.
És a dir, tenim un model econòmic que per seguir creixent i per seguir donant feina cada vegada a més població, necessita seguir instal·lada permanentment en els augments de volum. En resum, això implica cada vegada més turistes, més vols, més creuers, més places turístiques, més construcció, més demanda de treballadors, més població, més necessitat d’habitatges que son cada vegada més cars, més centres de salut, serveis socials i escoles, més busos, cotxes i carreteres,... en un bucle que no té fi.
Això significa, per exemple, que només per atendre tota la demanda d’habitatges que necessita la gent que arriba cada any, hauríem de construir o rehabilitar entorn a 4000 habitatges anuals o recuperar anualment una quantitat similar dels habitatges que estan buits. Si son de nova construcció es tracta d’una quantitat impossible d’assumir en un territori limitat com el nostre.
I no podem seguir amb les cucales posades davant aquesta realitat. Uns perquè volen aquesta mà d’obra barata importada i no volen que la roda econòmica s’aturi peti qui peti; uns altres perquè consideren que podem seguir acollint gent de manera il·limitada; uns altres per convicció, altres per covardia o ceguera, però sembla que anam cap a l’abisme, i ningú s’atreveix o vol posar-hi remei. I qui ho pagarà seran les futures generacions sobretot, però ja avui els joves o els sectors més vulnerables n’estan patint les conseqüències d’aquest cercle viciós infernal.
