Acaba l’estiu, i tot apunta que a final d’any podem tornar tenir un nou record de turistes, de passatgers als aeroports i de població. El juliol ja havíem rebut prop d’11 milions de turistes superant lleugerament la xifra de 2024.
Posem xifres per veure’n la magnitud del creixement d’aquests darrers 10 anys:
- L’ìndex de pressió humana mitjà augmenta 19.000 persones anuals a les Illes Balears
- Mig milió de turistes més cada any
- 15.000 nous residents anuals
- Increment anual de 780.000 passatgers entre els aeroports de Mallorca, Menorca i Eivissa
- Creació de 16.000 nous llocs de feina cada any.
- 700 nous alumnes de mitjana cada curs escolar.
- Augment anual del preu de l’habitatge d’un 10%.
Fins on podem créixer? Podem seguir assegurant que els recursos, infraestructures i equipaments que tenim suportaran les xifres de creixement que tenim?
Com he comentat en anteriors ocasions, tot això és producte d’una economia balear que està instal·lada en un cercle viciós del qual està resultant impossible sortir-ne. Un cercle viciós que consisteix en una economia de serveis que es bassa en la quantitat, que necessita molts de llocs de feina (molts d’ells temporals) i que crea un efecte crida que fa que la població de les Illes balears no deixi de créixer. I per completar aquest cercle, estam en una economia que per seguir creixent i per seguir donant feina a tanta població, necessita seguir instal·lada en els augments de volum.
Resumit: més turistes, més vols, més places turístiques, més construcció, més urbanitzacions, més treballadors, més necessitat d’habitatges, hospitals i escoles, més cotxes i carreteres,... en un bucle que no té fi. Això significa, per exemple, que les necessitats d’habitatge per atendre tota la demanda de gent que arriba estaria entorn a 4000 habitatges nous anuals, principalment plurifamiliars. Quantitat impossible d’assumir en un territori limitat com el nostre. I mentrestant els nostres fills tenen molt complicat emancipar-se i trobar un habitatge digne.
Podem concloure que, com deia el manifest ecologista sorgit ja fa uns anys, sense límits no hi ha futur. I no podem seguir amb les cucales posades davant aquesta realitat. Uns perquè volen mà d’obra barata i no volen que aquesta roda s’aturi; uns altres perquè consideren que podem seguir acollint gent de manera indefinida; uns altres per peresa, covardia o ceguera, però sembla que anem cap a l’abisme i ningú s’atreveix a posar-hi fre. I qui ho pagarà seran les futures generacions sobretot.
