No hi ha dubte. O apostam per la sostenibilitat en la seva triple vesant social, econòmica i mediambiental o el futur és molt negre.
Per això ara que estam en la recta final d’aquesta legislatura a Balears, és un bon moment per fer un balanç de les modificacions legislatives que s’han produït en els àmbits de la sostenibilitat turística i de la protecció mediambiental, dos aspectes fonamentals a les nostres illes.
Així en l’àmbit turístic va començar la legislatura amb el Decret Llei aprovat el gener de 2016 que derogava els aspectes de la “Llei Delgado” més destructors del territori. D’aquesta manera s’impedien els projectes hotelers en sòl rústic, la construcció de nous camps de golf i els increments d’alçades per damunt del planejament municipal dels hotels ubicats en zones turístiques madures. La mateixa norma derogava l’amnistia a les urbanitzacions il·legals de la “Llei Company” i les possibilitats edificatòries en ANEIS de les Pitiüses.
També cal destacar l’acord del Govern de no ampliació de ports esportius, la moratòria de grans superfícies comercials per part del Consell de Mallorca, i la moratòria d’hotels en el centre de Palma, per part de l’Ajuntament.
Posteriorment l’estiu de 2017 s’aprovava una nova modificació de la llei turística amb dues grans novetats. La primera que establia un sostre de places turístiques: per donar d’alta qualsevol nova plaça turística se’n ha de donar una altre de baixa, limitant d’aquesta manera el creixement turístic. Certament aquests darrers anys hem seguit creixent en places turístiques, però totes elles iniciades d’acord amb l’anterior legislació que no posava límits al creixement. Com he dit aquesta legislació ja ha estat canviada.
La segona novetat és una regulació del lloguer turístic, que el limita en sòl rústic protegit, que el delimita a les zones on els consells insulars determinin que és apte, que dona a les comunitats de propietaris la possibilitat de prohibir-lo i que exigeix el compliment de requisits energètics i de qualitat.
Posteriorment els consells insulars en base a dita normativa han establert les corresponents zonificacions on està permès el lloguer turístic, així com l’Ajuntament de Palma que ha prohibit el lloguer turístic en plurifamiliars a tot el terme municipal.
Per altre banda, dues de les fites d’aquesta legislatura en l’aspecte de la sostenibilitat, seran dues lleis que estan a punt de ser aprovades al Parlament de les Illes Balears: la Llei de Residus i la Llei de lluita contra el canvi climàtic. Dues lleis pioneres a nivell europeu que ajudaran a lluitar contra els plàstics i que apostaran definitivament pel reciclatge, per la descarbonització i per les energies netes i les renovables.
A tot això hi hem d’afegir l’important increment de protecció territorial. Recordem l’aprovació del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos (de 3.673Ha); l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera (fins a les 90.800Ha); l’inici de les ampliacions del Parc Natural de Llevant i del Parc Natural de S’Albufera de Mallorca (incloent Son Bosc); les noves reserves marines a Sa Dragonera, Sa Punta de Sa Creu de Formentera, l’Illa de l’Aire de Menorca i Tagomago d’Eivissa; 11.775 noves hectàrees de Zones d’Especial Protecció de les Aus,... i no menys important el Decret de conservació de la posidònia oceànica, una normativa pionera per la protecció d’aquesta espècie a la Mediterrània.
Tot això acompanyat de més mitjans tècnics, humans, materials i d’embarcacions per la protecció, prevenció i vigilància del territori.
És tracta només d’un breu resum d’una part de la feina feta aquests darreres tres anys i mig. Sens dubte un balanç molt positiu que necessita continuïtat. I molta feina a fer encara. Perquè tenim importants reptes de futur que ens imposen tant el canvi climàtic com el nostre model econòmic massa desequilibrat.
