En el conegut tractat sobre Les Lleis, Ciceró, famós jurisconsult i polític romà assassinat l’any 43 A.C, diu que és absurd considerar just tot allò que prescriuen les institucions i les lleis si aquestes no són fruit de la recta raó o de la virtut, el que permet distingir una llei bona, d’una de dolenta.
Ben cert. Només les bones lleis obtenen la aquiescència dels pobles que les compliran de grat, a diferencia de les que són abusives o impertinents i com a tals injustes, que seran causa de desafecció i desconfiança de la gent. Més encara si els jutges que les han d’interpretar prescindeixen d’aquella virtut i de l’equitat per a imposar-les.
Ve a compte la referència anterior a resultes de la proliferació de lleis diverses que amb més o menys encert s’han adoptat darrerament per donar resposta als temors produïts pel COVID-19 i als perjudicis causats per la declaració de l’estat d’alarma. Entre aquestes, qüestionava fa uns dies haver incidit a corre-cuita en d’altres camps, tal com ha succeït amb el desapoderament als Ajuntaments de la facultat d’aprovar l’adequació dels plans a la llei d’urbanisme i la reclassificació com a sòl rústic dels terrenys urbans i urbanitzables no consolidats per la urbanització.
L’impuls legislatiu no s’ha aturat. El Govern Balear també ha aprovat el Decret Llei 8/2020, de 13 maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa.
Entre d’altres mesures sorprenen els incentius per a la millora dels establiments turístics legalment existents que es regulen.
En efecte, els establiments d’allotjament turístic, àdhuc els d’entreteniment, esbarjo, esportiu, cultural o lúdic que pretenguin modernitzar-se abans del 31 de desembre de 2021, “resten excepcionalment exclosos del compliment del planejament territorial, urbanístic i turístic que impedeixin la seva execució”.
Aquesta determinació no és de rebut. Els instruments d’ordenació que hi ha aprovats i obliguen a tots per igual són així un destorb transitori pel sector de l’activitat afavorida per la dispensa, obviant a la resta també castigada per l’aturada econòmica que l’estat d’alarma ha provocat. I com que el Govern no els pot revisar o modificar al seu gust per mancar-li la competència per fer-ho, utilitza la via del Decret Llei, de caràcter excepcional i urgent, per decidir que no seran aplicables durant un temps, fins a aquella data, sense explicitar els motius de per que aquesta i no una altre.
I encara més. Únicament en relació els establiments turístics i fins el 31 de desembre de 2021, queda sense efecte l’article 129 de la Llei d’urbanisme. És a dir, que també s’admetran projectes de modernització respecte d’aquells establiments situats en edificacions o construccions inadequades o fora d’ordenació no declarada expressament pel planejament, el que permetrà consolidar-los en contra dels Plans que han quedat transitòriament sense efecte.
La credibilitat del sistema i el caràcter reglat de les llicències, enteses com actes d’execució subjectes a la legislació i a l’ordenació urbanística, queda tocat, tocat.
L’Ajuntament que ha de concedir la llicència urbanística i el permís d’instal·lació, restarà alhora condicionat per l’informe previ favorable de l’Administració turística que la mesura imposa i que serà rellevant de l’aprovació dels projectes de modernització sense l’empara dels Plans territorials, urbanístics i turístics que delimiten els drets i els deures de l’ordenació, amb perjudici dels principis generals de la seguretat jurídica i de la interdicció de l’arbitrarietat que entre d’altres delimiten l’Estat de Dret que tenim instituït.
I la guinda, per acabar de forçar la cosa. El titular de l’establiment quedarà obligat a abonar a l’Ajuntament el 5% del valor del pressupost d’execució material de la part que excedeixi de la legalment construïda per a ser destinada “a la millora de la zona o àmbit turístic i el seu entorn”, sense indicar quin i al marge dels procediments d’urbanització legalment establerts per completar i farcir el despropòsit més absolut de la mesura.
Tanmateix, aquests incentius no podran tenir cabuda en els establiments situats en àmbits urbanitzables i urbans no consolidats per la urbanització afectats per la suspensió de llicències adoptada pel mateix període pel Decret Llei 9/2020.
Però el mal ja està fet i la desconfiança perdurarà si no hi ha un compromís social i polític que posi fi a les deficiències d’una manera de fer pròpies de la immediatesa i de la curta mirada del moment. Ciceró ho criticaria i amb raó.
