Amb motiu de la pandèmia provocada pel COVID-19 i més recentment per causa de la guerra d’Ucraïna, ha proliferat l’ús dels Decrets Llei per donar ràpida resposta normativa a certes situacions o necessitats que, sense perjudici del tràmit de convalidació parlamentari preceptiu, permet no haver de seguir els procediments més feixucs d’elaboració de les lleis i dels reglaments.
Tot i el caràcter extraordinari, urgent i provisional d’aquestes disposicions legislatives a tenor de l’article 86 de la Constitució, a l’any 2021 el Govern de l’Estat ha dictat 32 Decrets Llei i el Govern de la Generalitat de Catalunya 27. Aquest any ja en porten aprovats 15 i 10, respectivament, i el Govern de les Illes Balears 8 que no són pocs.
Una altre cosa és si els Decrets Llei s’excedeixen o no de la seva finalitat limitada pel referit precepte constitucional i si poden incidir sobre àmbits reglamentari susceptibles de ser innovats directament pels Governs mitjançant Decrets.
Si més no, s’observa una creixent incorporació de preceptes de rang reglamentari que alteren l’ordre legislatiu i produeixen un desgavell normatiu en la regulació de les matèries que contenen que afecten el control de legalitat dels Tribunals, fins el punt de permetre la posterior modificació del Decret Llei mitjançant Decrets del Govern.
A la vegada, la diversitat de continguts qüestiona el tractament de l’oportunitat de la urgència, agreujat per l’abús de les normes addicionals i finals que acaben per constituir un compendi diferenciat del motiu de la nova disposició, generant un més gran desconcert que l’ordre perseguit.
És el cas del recent Reial Decret Llei 15/2022, d’1 d’agost, sobre mesures urgents en matèria d’incendis forestals, que s’aprofita per a introduir en la seva disposició addicional quarta una línia d’ajuts pels anys 2022, 2023 i 2024 per compensar la suspensió temporal d’activitat del sector del marisc de la Ria O Burgos (A Coruña), ben lluny de la finalitat o caràcter extraordinari, urgent i provisional dels Decret Lleis.
El mateix pot predicar-se del Decret llei 5/2022, de 17 de maig, de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d’Ucraïna a Catalunya i d’actualització de determinades mesures adoptades durant la pandèmia de la COVID-19, i del Reial Decret Llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s’adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna.
Del Decret Llei 5/2022 destaquen les modificacions de les mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables operades que ha suposat la derogació de determinats preceptes del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, be limitant la implantació de les plantes fotovoltaiques en sòl agrícola i forestal, o bé condicionant negativament l‘aprovació dels projectes d’actuació específica en sòl no urbanitzables al primar la resolució de l’autorització substantiva en matèria d’energia que compti amb l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, el que d’altre banda posa en evidència l’actual complex sistema d’intervenció administrativa que dificulta i enrareix la realització d’aquest tipus de projectes, entre molts d’altres.
Aquesta complexitat també és de veure en les mesures d’agilització dels procediments de projectes d’energies renovables objecte del Reial Decret Llei 6/2022, en particular en el medi marí i amb la instal·lació de plantes fotovoltaiques en el domini públic hidràulic amb una limitació temporal màxima de 25 anys que a la vegada s’estableix sense cap mena de justificació objectiva a l’exposició de motius de la nova disposició.
Cal preguntar-se si aquestes decisions normatives tenen cabuda en la figura dels Decrets Llei. La resposta és negativa a la llum d’una desconcertant doctrina del Tribunal Constitucional sobre l’ús abusiu o arbitrari d’aquest instrument constitucional en sentències núms. 6/1983, 11/2002, 137/2003, 189/2005 i 61/2018, en les que s’obvia la particularitat d’aquestes “disposicions legislatives”, que no reglamentàries, sotmeses a la convalidació o la derogació del Congrés del Diputats o dels Parlaments autonòmics segons sigui el cas.
Legislar no es una cosa qualsevol, ni fàcil. La Llei és l’expressió de la sobirania popular que s’expressa a traves dels Parlaments i s’imposa sobre tot, a diferència dels reglaments aprovats pels Governs que són l’instrument no imprescindible d’execució de les Lleis i susceptibles de ser revisats o anul·lats pels Tribunals si s’hi aparten.
Això no obstant aquest sistema fa aigües per tot arreu per un excés de regulació, d’intervenció i control de l’activitat dels ciutadans per part de les Administracions Públiques en general i per la immediatesa que ens inunda i que també afecta l’acció dels Tribunals i l’activitat legislativa dels Parlaments incapaços de canviar el rumb al mig del temporal legal i de la multiplicitat d’autoritzacions, informes i silencis administratius que s’imposen per eludir responsabilitats i no prendre mal.
El mal ús dels Decrets Llei en són un exemple, també de mal legislar.
