S’acosten les eleccions i el PP torna plantejar com una de les seves banderes electorals la rebaixa d’imposts a les comunitats autònomes on governa.
Això ha obert un debat a tota Espanya, del qual s’han de fer unes quantes consideracions.
En primer lloc, l’autonomia fiscal de les comunitats autònomes permet plantejar pujades o baixades d’imposts, i fins i tot la creació de nous imposts, com aquí es va crear l’impost de turisme sostenible la passada legislatura. Això no és discutible, tot i que en principi la reacció del govern d’Espanya va ser parlar d’harmonització fiscal i de possibles recursos judicials. Ara ja no en parlen.
Ara bé, si una comunitat baixa imposts, seria incongruent amb la demanda de més finançament autonòmic. Si pots disposar de més ingressos propis, no té sentit demanar més recursos a compte del finançament autonòmic, que és finit i s’ha de repartir entre tots.
En segon lloc, el debat s’ha centrat molt en baixades d’imposts sí o no. Per jo un debat fals. El debat real és pujades i baixades d’imposts sí, però a qui. Si és com vol fer el PP llevant per exemple l’impost de patrimoni a les grans fortunes, només afavoreix els que més tenen a costa de la resta.
En tercer lloc, com era d’esperar el govern de Pedro Sánchez, que inicialment va criticar les baixades d’imposts, finalment s’ha afegit al festival. Proposa la rebaixa de l’IRPF de les rendes més baixes, rebaixar l’IVA dels productes d’higiene femenina i la rebaixa de l’impost de societats de les empreses més petites. Com deia abans, el que cal analitzar és si aquestes rebaixes són les adequades.
D’entrada aquestes van pel bon camí: és correcte rebaixar als més desafavorits i plantejar imposts damunt els que tenen més recursos. Però segur que es podria aprofundir en moltes més mesures per introduir fiscalitat ambiental per exemple, o perseguir més i millor el frau fiscal.
Per últim, un debat que cap dels que fan propostes de rebaixes aclareix és com es compensa la disminució d’ingressos que suposa una baixada d’imposts. Dit d’una altra manera: si es disminueixen els ingressos s’ha d’explicar on s’aplicaran les retallades o on s’estalviarà. En el passat el PP ho va fer sobretot a educació i sanitat. Per tant alerta a tocar serveis públics essencials, cosa que òbviament acaba perjudicant als més febles i amb menys recursos.