2,1 milions de persones a l’agost. Aquest és el nou record de l’índex de pressió humana a Balears. De fet, després de la crisi de la pandèmia del COVID, a partir de 2022 pràcticament cada mes de l’any ha viscut el record d’aquest índex. Això vol dir que pràcticament cada mes de l’any, cada vegada som més persones les que estam damunt el nostre territori.
Precisament llevat del parèntesi dels anys 2020 i 2021, aquesta és la realitat que vivim a les Illes Balears des dels anys 70: un increment sostingut de la població resident i flotant. Perquè si miram l’evolució de la població dels darrers 40 o 50 anys, veurem una progressió continuada a l’alça, i per tant, res fa pensar, avui per avui, que la tendència dugui a una estabilització o molt menys a davallar.
De fet, fins i tot en les èpoques de crisi, la nostra població no ha aturat de créixer. Formam part d’aquests territoris que creixen de manera sostinguda en població, a diferència d’aquells territoris del que s’anomena “la España vaciada”.
Així, hem passat de poc més de 600 mil habitants als anys 70 a superar els 1,2 milions d’habitants actualment. I hem passat de 6 milions de turistes anuals a finals dels anys 80 a superar actualment els 16 milions.
I això és així per un doble motiu. Per una banda, som un lloc que molts d’europeus trien per venir de vacances, però també com a segona residència o residència de jubilació. De fet, una dada molt significativa és que 2 de cada 10 residents a Balears
són estrangers. I 3,5 compradors d’habitatges de cada 10 són també estrangers.
L’altre explicació és que el nostre model econòmic orientat sobretot al sector serveis i construcció, necessita molta mà d’obra. Això crea un efecte crida que fa que tant la població resident com la població flotant no aturin d’augmentar. I a la vegada aquest model necessita alimentar-se cada vegada de més turistes, més creuers, més vols, més places turístiques, més cotxes de lloguer, més treballadors, sense que sembli que hi hagi un sostre.
I més població implica més necessitat d’habitatges, d’escoles, de centres de salut, més producció de residus, més consum energètic, més consum d’aigua, més contaminació, més desplaçaments per carretera,... I si tenim més població ens veïm
obligats a seguir creant més llocs de feina, en un cercle viciós imparable.
I tot això té un cost econòmic molt gran que acabam assumint tots els que vivim aquí: encariment de l’habitatge i necessitat d’infraestructures de tot tipus (depuradores, carreteres, hospitals, escoles, residències de majors, etc...) que mai basten i que hem de pagar entre tots, quan a Balears tenim uns sous i pensions per davall de la mitjana espanyola. Perquè aquest creixement no ens fa més rics. Balears liderava la renda per càpita a Espanya quan teníem 6 milions de turistes.
Amb el temps hem anat baixant fins a la setena posició amb molt més del doble de turistes. De fet, ja hi ha vertaderes dificultats per trobar treballadors a determinats sectors públics (sanitat, justícia, forces de seguretat,...) o treballadors per a la temporada turística degut a les dificultats d’accés a l’habitatge.
I la conseqüència ha de ser molt clara: si no ho podem assumir, no només no podem seguir pujant l’oferta turística, sinó que poc a poc l’haurem de fer baixar, especialment els mesos d’estiu.
En definitiva, la superpoblació és, juntament amb el canvi climàtic, el gran repte de futur que té aquesta terra. Però el repte no és només com es compensen aquestes externalitats negatives, sinó com ho aturam. Perquè sinó ja m’explicaran vostès com
podem afrontar aquest creixement poblacional els pròxims 20, 30 o 40 anys, tenint en compte les limitacions pressupostàries i sobretot la limitació territorial, més les conseqüències climàtiques i ambientals de tot plegat.
