També recentment ens ha visitat l’ex-ministra d’Igualtat i ha insistit en la necessitat de topar els preus del lloguer. Una mesura carregada de bona intenció però que tenc dubtes seriosos dels seus efectes, perquè els seus promotors no han tengut en compte l’efecte que pot tenir de baixada de l’oferta.
Diria que falten mesures per incentivar que surtin més habitatges al mercat però que, en canvi, la majoria de mesures proposades no tenen en compte aquest factor, per jo determinant. Així ja ho han advertit en el seu moment el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària i altres entitats que han alertat de la fugida de propietaris. Propietaris que cerquen alternatives com el lloguer de temporada o el lloguer turístic, provocant un problema encara més greu.
Així, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels problemes més greus a Balears. Debut als alts preus, llogar o comprar un habitatge se converteix en un greu problema, sobretot si a això hi afegim uns sous a Balears per davall de la mitjana estatal, una economia amb molts de contractes precaris o temporals i les dificultats per l’accés al primer treball per part dels joves.
Algunes de les causes serien, en primer lloc, una oferta estancada o directament amb fugida de propietaris, i en canvi, una demanda en augment. Perquè la demanda a Balears puja tant? Per una banda per l’augment de la població. Les Balears no hem deixat de créixer en població els darrers 40 anys, sobretot per un model econòmic que necessita molta mà d’obra i fa un efecte crida. I per altre banda perquè a la demanda interior s’ha d’afegir la demanda externa: sobretot molts europeus que volen adquirir habitatges ja sigui per fer negoci ja sigui com a segona residència. Les darreres dades indiquen que una de cada tres compres d’habitatges a Balears són de propietaris estrangers.
També el fet que, en general, s’ha construït poc habitatge de protecció oficial i habitatge social a la nostra comunitat en els darrers 30 anys. I les tímides polítiques d’habitatge que s’han fet en general no han tengut continuïtat. Amb el problema afegit que l’habitatge de promoció pública s’ha destinat majoritàriament a la venda i no al lloguer, amb la qual cosa amb un sol ús queda exhaurida la seva finalitat pública.
També tenim molts d’habitatges buits que els propietaris per falta de confiança o per diversos factors no treuen al mercat. Segons el darrer cens de l’INE a Balears hi havia més de 71.000 habitatges buits.
I finalment, part de l’habitatge disponible es destina a lloguer turístic enlloc de a lloguer residencial per la seva major rendibilitat econòmica. Encara que aquest factor influeix més per la problemàtica de l’oferta il·legal.
Una problemàtica tan complicada i enquistada no té solucions fàcils ni a curt termini. I en qualsevol cas, per moltes promocions d’habitatges i per molts d’incentius per treure habitatges buits al mercat que es fessin, sempre tendrem el problema de l’increment de la població i de la demanda externa que pressionarà damunt el mercat immobiliari. Perquè el problema és el model econòmic que tenim.
Com he comentat abans, les Illes Balears no han deixat de créixer en població perquè el nostre model econòmic necessita molta mà d’obra. Tenim un model que necessita créixer contínuament en quantitat enlloc d’orientar-se cap a la qualitat. I més població implica més necessitat d’habitatge, però també de tot tipus de serveis públics. I per tant sense un canvi cap a un model econòmic i social sostenible, la problemàtica sempre existirà.
