Fa uns dies la jutgessa degana de Palma, Sonia Vidal, declarava als mitjans de comunicació, una vegada més, el problema de la manca de jutges a Mallorca: «Mallorca ha passat de ser un destí desitjat, a ser evitat pels professionals de Justícia». I apuntava un dels problemes que ho causen: un complement d’insularitat molt baix en comparació al que es paga a Canàries.
Mentrestant, alguns apunten equivocadament al requisit de català, en aquest cas per justificar la manca de professionals sanitaris. Però qualsevol que tengui un mínim de coneixements i sentit comú, sap quines són les vertaderes raons de les dificultats per cobrir determinades places de treballadors públics: un problema greu d’accés a l’habitatge, un cost de la vida molt alt en comparació amb altres llocs, i, com apuntava la Sra. Vidal, un complement d’insularitat ridícul i totalment insuficient.
Són molts els àmbits dels treballadors públics afectats per aquesta mancança de personal. No només els àmbits judicial i sanitari, també els de cossos i forces de seguretat o els de mestres i professors. Especialment greu és el problema per cobrir places a Eivissa i Formentera, tant a l’àmbit educatiu, com policia o sanitat.
Així mateix, en el sector privat, els empresaris, especialment a restauració i hoteleria, també estan patint que cada vegada és més complicat tancar plantilles. Per cobrir determinades places, o ofereixes millors sous i allotjament, o directament és impossible que vengui gent de fora per ocupar aquests llocs.
Si no es fa front als vertaders problemes perquè la gent pugui viure dignament a Balears (i no seguir apuntant a la cortina de fum del requisit de català, que res té a veure), aquest problema de cobrir professionals tant en l’àmbit públic com el privat no es resoldrà. I no oblidem que el problema de l’accés a l’habitatge és una conseqüència d’un model econòmic desequilibrat i basat excessivament en el creixement. I si no atacam la causa, difícilment resoldrem el problema.
I encara hem d’afegir que són molts els joves d’aquí que fugen a altres bandes per trobar millors feines, i, en canvi, les feines més especialitzades i que requereixen més formació que es necessiten a les illes, no es poden cobrir fàcilment per falta de personal.
Un problema més del nostre model econòmic i social que requereix accions decidides per facilitar l’habitatge, la mobilitat i cobrir adequadament els costos de la insularitat, però sobretot que requereix transitar cap a un model més sostenible i diversificat.
