viernes. 29.03.2024

De torrentades i model econòmic

/img/periodico/img_24792.jpg

La catàstrofe del llevant mallorquí, ens deixa molt de dolor.  Una tragèdia en forma de pèrdua de vides humanes i de pèrdua de bens personals.

 

En el costat positiu, vull destacar l’actuació dels serveis d’emergències. Per descomptat també tot el voluntariat. I tota la ona de solidaritat que s’ha desfermat, arreu de les illes i que també ha vengut de fora. Vull destacar en general la reacció del poble mallorquí, ajudant, donant suport, estant a l’alçada de les circumstàncies.

 

Fins i tot en el terreny polític, ningú ha volgut aprofitar la desgràcia per enfangar-se en la brega i el retret polític. És l’hora de remar tots a una i així ha estat. Almenys fins ara.

 

I al marge de si l’alerta va tardar molt i si era possible fer una previsió anterior, vull destacar l’actuació de les administracions públiques tant en les hores posteriors, com en els dies següents, tant en la recerca de les víctimes, com en les ajudes, com en la feina per recuperar el més aviat possible la normalitat en tots els àmbits: a les cases, als carrers, a les escoles, en el transport, etc...I actuant de manera coordinada totes aquestes administracions: Govern, Consell, ajuntaments i  Delegació govern estatal.

 

En el costat negatiu, algun mitjà que ha volgut caure en el sensacionalisme o la demagògia. I com sempre la presència a les xarxes socials d’aquells que pixen fora de test i d’aquells que volen aprofitar les desgràcies per fer de les seves.

 

I una reflexió final sobre el nostre model econòmic i el seu efecte en cas de desastres naturals. La nostra economia ha tengut i té dos motors principals de creixement que a més han anat molt lligats: el turisme i la construcció. Per desgràcia hem viscut els darrers trenta o quaranta anys una construcció desmesurada, impulsada per un model que ha crescut a costa del territori. És el que s’ha conegut com a balearització.

 

Recordem que ja en el seu moment, l’expresident Gabriel Cañellas pretenia convertir les illes en la segona residència d’Europa. O la Llei del Sòl aprovada pel govern Aznar que volia impulsar l’economia a través del sector de la construcció, fent que tot el territori fos urbanitzable si expressament no es protegia. Aquestes polítiques han duit a un desenvolupament insostenible de la construcció a les nostres illes.

 

D’aquesta manera la política econòmica ha vengut marcada per les facilitats a l’hora d’urbanitzar i construir. I la permissivitat ha fet que es construís allà on no tocava: zones inundables, zones d’alt risc d’incendi.... Zones que si estan construïdes, en cas d’una desgràcia poden patir encara més. Així ho han recordat molts d’experts aquests dies.

 

A la planificació urbanística i territorial és imprescindible tenir en compte aquests i altres factors. En aquest sentit, actualment comptam amb una normativa més restrictiva que precisament impedeix la construcció en aquestes zones de risc.

 

També comptam amb una Agència de Disciplina Urbanística que enfront de la permissivitat amb les il·legalitats viscuda en èpoques anteriors, ara vetlla precisament pel compliment de la legalitat. Però el que s’ha construït al llarg dels anys en aquestes zones de risc fan necessari extremar les mesures preventives. I aquí és on tots, -administracions, professionals, empresaris i particulars-, hi hem de fer feina.

De torrentades i model econòmic