Aquests dies té lloc a Dubai la COP28, la Conferència sobre el canvi climàtic de la ONU amb el lema «l’acció pel clima no pot esperar». És una nova oportunitat pel planeta, potser una de les darreres per intentar revertir les conseqüències de la crisi climàtica que ja estam patint, com sequeres,incendis o l’increment dels fenòmens meteorològics extrems.
Coincidint amb la COP28, aquest passat cap de setmana ha tengut lloc a Manacor un Fòrum organitzat per les Fundacions Darder Mascaró i la Coppieters Foundation sobre polítiques transformadores per a una transició ecològica i social.
S’han organitzat diversos debats amb presència de representants polítics, socials, ecologistes i de la universitat, i s’han tractat
temàtiques com l’emergència climàtica: causes i possibilitats; la transició del model turístic; la transició energètica i de mobilitat, i la transició justa.
Vaig ser convidat a participar en la sessió sobre el model turístic, juntament amb diversos representants d’entitats socials i ecologistes de Mallorca, Sicília i Sardenya. Per tant, l’enfocament es va fer molt centrat en les externalitats del turisme a les illes mediterrànies: el futur del turisme en aquests indrets i les seves implicacions socials, laborals, territorials, ambientals i demogràfiques.
Des d’una perspectiva de situacions diferents en cada una de les illes presents en el debat, es varen analitzar les problemàtiques que implica el model turístic incipient a Sicília i Sardenya, en contraposició amb un model turístic ja madur com el que tenim a les illes Balears.
Però en qualsevol cas hi ha molts d’elements comuns que ens afecten, i un d’ells és com afrontar la crisi climàtica, especialment greu a tota la conca mediterrània.
Els estius a la Mediterrània cada vegada seran més calorosos i al nord d’Europa les temperatures també seran cada vegada més suaus. A la vegada els fenòmens extrems de calor implicaran més sequera i més risc d’incendis.
Això implicarà que als estius cada vegada serà menys atractiu viatjar a les illes, i molts nord europeus optaran per quedar a ca seva o cercar altres alternatives. Hem de ser conscients del canvi radical que això suposa per la industria turística i com afrontar aquesta situació. I els canvis passen per apostar per un turisme més reduït, que arribi tot l’any, no concentrat en els mesos d’estiu, apostar pels segments turístics alternatius al sol i platja (esportiu, de natura, gastronòmic, cultural,...); i per una diversificació econòmica que minvi la dependència del sector turístic i que aposti per la innovació, la societat digital i les energies renovables.
