O, el que és el mateix, perquè la fiscalitat sigui equitativa ha de redistribuir els recursos des de les classes més acomodades cap a les més febles. Igualment, els tributs, a més de ser els mitjans per obtenir els recursos suficients per el sosteniment de la despesa publica, han de servir com instruments de la política econòmica en els diferents àmbits territorials.
Aquest és el sentir – la redistribució de la renda i la riquesa- que ha inspirat la posada en marxa de totes les mesures tributàries de la legislatura 2015-2019.
Ara, però, és ara el moment d’encetar una nova línea de política fiscal i d’apostar, per tant, per un canvi de model que conclogui la vertadera transformació, diversificació i especialització de l’economia balear. Transformació que ha d’anar de la mà de l’economia circular, l’economia social i solidària i l’economia de la transició energètica i mediambiental.
En aquest sentit, s’ha de lluitar de valent per incentivar tot allò que dugui a aconseguir no tant, que també, el “Qui contamina, paga” sinó el “Qui menys contamina, menys paga”, de tal manera que aquest sigui un dels principis rectors de la política econòmica i tributària dels propers anys.
El Govern de les Illes Balears ha apostat per una llei de residus que pretén ser una eina jurídica per fer un gir cap al nou paradigma europeu, i també mundial, de l’economia circular. La generació de residus ha de disminuir, i els que es generin han de deixar de només residus per convertir-se també en recursos.
En aquest sentit, calia una norma específica, adaptada a les peculiaritats de l’arxipèlag balear, per afrontar els reptes que hi ha, no només en residus, sinó també en sòls contaminats. Reduir, reutilitzar, reciclar, valoritzar energèticament i eliminar. Aquesta és la jerarquia pel que fa a la gestió de residus que s’ha d’aplicar de manera tangible i que la Llei potencia des de diferents vessants.
Així mateix, la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, una altra llei pionera, valenta i que situa les Illes Balears a l’avantguarda d’Europa, ha arribat per fer realitat l’ús generalitzat de les energies renovables, com l’energia solar, la biomassa o la geotèrmia, i d’instal·lacions de subministrament que afavoreixin l’estalvi d’aigua.
La política tributària dels següents anys s’ha de preocupar i, sobretot, s’ha d’ocupar d’introduir beneficis fiscals per les energies no contaminants, les instal·lacions de sistemes d’estalvi d’aigua i la reducció, la reutilització i l’eliminació de residus.
