En un moment socioeconòmic en que tot és analitzat mirant cap a un futur incert, el consum del producte local ha agafat un protagonisme molt destacat. La pandèmia que vivim i, el confinament patit, han provocat un escenari com a mínim de reflexió i que ha despertat la conciència a molts de consumidors. El producte local se posiciona en la ment de molts d’illencs com a primera obció però dins un context d’extrema dificultat.
Ara toca seguir treballant per fer del consum local una prioritat permanent i no només fruit d’una situació cojuntural.
Per què i com hem de defensar aquesta producció local?
Suport a empreses i emprenadors de les illes.
Consumir un producte local és donar vida al teixit empresarial que s’ha creat i ha crescut a les nostres illes. Darrera aquesta frase hi ha tot un seguit d’avantatges difícils de resumir en poques línies. Un esforç, una tradició, una llegat, un relleu generacional una promoció de les nostres illes…És en definitiva la millor garantia de què disposarem en un futur de producció pròpia, de reduir en la mesura que es pugui la dependència exterior i posar la base pel dia demà tenir prou múscul per exportar i créixer. Són llocs de feina, és formació…és fer empresa local.
El mediambient i la sostenibilitat com a compromís local i global.
Poques coses poden ajudar més al nostre planeta que prendre conciència individual i local de com de necessari és actuar pensant en un compromís mediambiental. La producció local té una manera de produir i distribuir molt més respectuosa amb l’entorn que les grans cadenes de producció que importen determinats productes. Hem de fer valer el discurs del compromís, explicant allò que hi ha d’intangible quan el producte és d’aquí. Cada acció té en si mateixa una càrrega de responsabilitat individual i el venedor local ha de sortir a camí explicant allò que té de valor, que no se veu però, és la millor contribució per respectar el nostre entorn.
Preus ajustats i consum directe.
Els preus segueixen sent determinants a l’hora d’escollir un producte. Quasi mai se pot competir amb marques de fora però si que comença haver-hi conciència de com incideixen en el preu final les distribuidores. El sector agroalimentari és un exemple. Aquí el consum local pot fer més justícia pagant preus que repercuteixen directament en els productors i donant la possibilitat a més i millors inversions de futur pels empresaris de la nostra terra. En definitiva, alimentar una cadena que dugui a sembrar més i millor, poder pagar sous justs i professionalitzar encara més el sector. Tot depèn del marges però ens pertoca a nosaltres inicialment donar la confiança al productor local.
Cultura, tradició i relacions.
L’economia dóna també la possibilitat d’endinsar-mos dins aspectes no estrictament pecuniaris. Hi ha tot un seguit de relacions socials, cultura del saber fer i conèixer i de tradicions encestrals que marquen molt la imatge d’un territori. Unes illes com les nostres que viuen del turisme, han de tenir la capacitat de crear i projectar manufacturació local perquè darrera hi ha una experiència única de compra per part del visitant. No ha de ser postís, ni basat en el concepte de producció en cadena de souvenirs sinó, d’apropar realitats i experiències dignes de compartir amb el món.
Salut i benestar.
Aquí la producció agroalimentària és bàsica. Tenir tot un seguit de productes que de la terra van al nostre rebost sense haver de creuar mig món no només és una clara aposta de sostenibilitat sino de salut individual. L’adminitració ha de donar les primeres passes per obligar a les escoles, hospitals i centres públics a tenir uns percentatges de productes de la terra. Necessitam recuperar la cultura dels bons hàbits i la producció local és sens dubte un complement perfecte per estar i sentir-mos millor.
