L’extrema situació ens col·loca en el punt de partida; i ara què? Respondre aquesta pregunta se pot fer des de moltes disciplines i cap d’elles serveix de manera aillada i en canvi totes juntes ens poden donar un nou model de producció i de consum. Aquest i, futurs articles, volen reflexionar sobre una disciplina; l’economia, i concretamente la circular i la responsabilidad social i mediambiental d’empreses i consumidors.
De les rodes premsa institucionals un observa com d’important ha estat i és l’aillament, actuar amb responsabilitat des de la presa de decisions individuals. La por al desconeixement, les elevades xifres de morts, les fakenews…són algunes de les raons que mouen a l’individu a prendre decisons sobre l’autoconfinament i per tant, fruit d’aquesta por, a ser part de la solució i no del problema.
Aquesta mateixa concienciació, la d’actuar individualment i a conciència, serà el nou paper del consumidor del futur i davant els reptes mediambientals i socials.
El comprador d’avui és ja responsable de la seva elecció comercial i per tant de la seva indiferència o la seva implicació hi pot anar la supervivència d’un model de vida i fins i tot, de l’existència de la nostra espècie.
Les xifres comencen a ser del tot insostenibles i de l’experiència viscuda sobre el comportament individual davant la pandèmia n’ha de sorgir un debat, una nova manera d’entedre la producció però sobretot, una concienciació individual en la manera de consumir.
Segons la Fundació Ellen McArthur al 2030 pot haver-hi 5 mil milions de persones més que arribin a l’estatuts de classe mitja al món. Això sense modificar els patrons de producció és un consum de recursos insostenible.
Un altre exemple són les reflexions sobre les pèrdues econòmiques i els residus estructurals que se generen. Per exemple se sap que el 92% del temps un cotxe està aturat, que un 31% dels aliments se tiren dins la cadena de valor i que l’oficina només s’empra entre un 35% i un 50% inclús en horari laboral.
Són exemples que volen il·lustrar al malbaratament d’uns determinats recursos i com, de manera individual, no som ni conscients però que a dia d’avui i, molt més en el futur, serem actors decisius per canviar aquestes tendències. Mobilitat sostenible i/o compartida o teletreball, són exemples d’estil de vida que han vingut per quedar-se.
Ara que anam agafant consciència de com d’important és el compromís individual per evitar la propagació d’un virus podem imaginar com d’important pot ser el consum responsable i l’exigència cap als productors de bens i serveis.
Agafem aquesta crisi com a primera passa cap el compromís amb aquells que ofereixen una alternativa al model lineal. Mirem i prenguem decisions sobre que, qui i com produeix i, en la mesura del possible, siguem protagonistes individuals del nou model d’economia circular.