Ja fa uns anys que es parla dels nòmades digitals, des que s’han obert noves possibilitats de digitalització del treball, pels avenços tecnològics en general, per l’extensió de l’ús i de les xarxes d’internet, que han permès que qualsevol tasca es pugui fer a distància, des de llocs molt remots.
El nòmada digital és aquest treballador que sap aprofitar-se d’aquesta aventatge, que no treballa des d’un lloc fixe sinó que viatja, o com a mínim no es ferma a una oficina tradicional, perquè la seva feina li permet treballar des de llocs com Bangkok, Bali o Chiang Mai.
Aquests nòmades digitals poden ser arquitectes, dissenyadors, programadors, desenvolupadors, redactors de continguts, community managers, analistes… feines molt tècniques però amb un important component de creativitat.
Molts d’ells tampoc estan lligats a una empresa, són free-lance, una opció que havia augmentat en un 24% entre el 2008 i 2015 segons el Foro Europeu de Treballadors Independents, per altra banda, segons dades de 2019, a Espanya existien un 40% més de professionals free-lance que el 2012, en tot cas xifres que demostren un significatiu augment d’aquest tipus de professionals.
I que valoren per optar per aquesta manera de treballar? La llibertat i la flexibilitat, però també el poder fer feina a espais còmodes que afavoreixin la seva creativitat. Abans he esmentat una ciutat tailandesa que apareix de forma recurrent als articles que parlen d’aquesta nova figura, Chiang Mai, a la que s’anomena de vegades “la Meca dels nòmades digitals”.
Un dels professionals que s’hi havia establert fa 3 anys comentava les comoditats que oferia, però al mateix temps destacava que procurava tenir 3 wi-fi a disposició per si qualcún fallava, no hi ha dubte que a totes les característiques que hem anat esmentant s’hi ha d’afegir la bona connexió a Internet.
Si analitzem el cas d’aquestes ciutats més “exòtiques” que han atret els nòmades digitals trobaríem que es valora el preu de vida, la cuina, a més de la connexió, ara bé, també que existeixin espais de coworking, per les facilitats que poden oferir a un professional freelance, però també per la part de relacions personals que ofereixen, ja que aquest modern nomadisme compta entre els seus defectes la soledat i el desarrelament.
Chiang Mai destaca en aquests aspectes: espais de coworking, connexió, preus assequibles… No només a llocs remots trobarem nòmades digitals, a Europa ciutats com Berlín, Budapest o Londres, o San Francisco als Estats Units, atreuen a aquests professionals.
I aquí ve la pregunta: perquè no a les Illes Balears?
Si aquest procés estava en ple creixement des de fa uns anys, després de la pandèmia de la covid19 i l’impuls que ha significat pel tele-treball l’obligat confinament, està clar que aquest model de dedicació professional seguirà sumant adeptes, i atreure’ls és una forma també de diversificar l’economia.
Les Illes Balears tenen condicions objectives per ser un indret atractiu pels nòmades digitals: el nostre entorn natural privilegiat, la nostra cuina, les distàncies, la connectivitat aèria amb les principals capitals europees… a partir d’aquí hauríem de ser capaços d’assegurar les millors connexions a Internet, facilitats per instal·lar-se, la creació d’espais de Coworking a diferents punts de les Illes Balears… en definitiva, una estratègia de benvinguda als nòmades digitals.
