viernes. 29.03.2024

Tendrem un nou règim especial insular per a les Illes Balears?

/img/periodico/img_20849.jpg

Aquesta vegada podria anar de veres. Les negociacions entre el Govern de les illes Balears i el govern de l’Estat per fer realitat el nou REB podrien donar fruits a la fi els pròxims mesos.

 

No cal insistir massa en els arguments deL perquè necessitam la compensació dels costos d’insularitat. Tant per als ciutadans i ciutadanes a l’hora dels desplaçaments per oci, per treball o per motius sanitaris; els estudiants que han de partir a completar la seva formació fora de l’illa; o la importació i exportació de productes per part de les nostres empreses,... requereixen un sobrecost que al continent no tenen i que les illes Canàries ja fa molt de temps que tenen adequadament compensat. L’estudi encarregat en el seu moment a la Universitat de les Illes Balears ho explica amb detall.

 

No me fiï gaire de la paraula de Montoro i la promesa de tenir aquest nou instrument aprovat aviat. Altres promeses de Montoro han quedat amb el temps buides de contingut. Recordem el compromís de que pagaria els 240 milions d’euros pendents dels convenis de carreteres i que encara no hem vist realitzat. Però evidentment la possibilitat de que aquesta vegada vagi de veres, sembla molt gran.

 

Vull destacar la feina feta per la Plataforma per un finançament just de les Balears integrada per la major part del teixit sindical, empresarial i social de les illes Balears. Aquesta unanimitat i transversalitat a l’hora de reivindicar el nou REB i un finançament just està sent clau perquè el Govern tengui una força important a l’hora de negociar i reivindicar davant el Govern espanyol. També la unanimitat dels grups polítics al Parlament de les illes Balears en relació a aquest tema.

 

Convé recordar que l’actual règim especial insular va néixer ja insuficient i desfasat. Només ha compensat molt parcialment l’esforç econòmic i fiscal de les empreses de Balears i els desplaçaments dels residents. Per això l’Estatut d’Autonomia de 2007 va preveure un nou REB i es donava un període de set anys per a la seva elaboració i aprovació. Durant aquest període i mentre no s’aprovàs el REB, l’Estat es comprometia a dur a terme les anomenades inversions estatutàries en R+D+I, transports, medi ambient, infraestructures turístiques i altres.

 

A dia d’avui, el compromís d’inversions estatutàries només s’ha complit parcialment: el dèficit d’inversions estatals es podria calcular en 1000 milions des de 2011, any en que el govern espanyol va deixar de complir amb el compromís de les inversions. I el termini per tenir el nou REB va acabar el 2014 i per tant ja duïm gairebé 4 anys de retard. Mentrestant hi va haver una proposta fiscal negociada el 2015 pel Govern de José Ramon Bauzá poc abans de les eleccions autonòmiques i considerada absolutament insuficient pel propi teixit empresarial i que de fet no es va arribar a aprovar.

 

Ara s’està negociant un vertader REB que tengui en compte les necessitats de les nostres empreses, que incorpori instruments fiscals, que compensi adequadament els desplaçaments dels residents, que permeti al nostre teixit empresarial esser prou competitiu amb les empreses del continent i que permeti inversions en matèria d’innovació, sostenibilitat i desenvolupament tecnològic.

 

Ara bé, esperem a veure quina és la proposta del govern Rajoy. Si ens decebrà com sol ser habitual, o d’una vegada per totes podrem veure compensada la insularitat com cal.

 

Recordem que els recursos dels quals ens nodrim a Balears, -apart dels tributs propis-, prové de vàries vies. I en tot elles som deficitaris: així les inversions via Pressuposts Generals de l’Estat sempre ens situen a la coa en inversió global i en inversió per càpita; en el  finançament autonòmic també som de les comunitats que més aportam i de les que manco rebem; i finalment en la distribució dels fons europeus també som una de les comunitats aportadores.

 

El nou REB ajudaria a pal·liar aquesta situació, sense renunciar de cap manera a tenir un finançament autonòmic just que ens permetés una sobirania fiscal per compensar adequadament les necessitats socials, educatives i sanitàries dels ciutadans i que ens permetés polítiques econòmiques valentes i amb pressupost per complir per exemple els objectius de la diversificació econòmica i la creació d’ocupació de qualitat. Però el nou finançament ja és una altre qüestió que Montoro i Rajoy de moment sembla que no tenen pressa per solucionar.

Tendrem un nou règim especial insular per a les Illes Balears?