La Conferència sobre el Canvi Climàtic de Glasgow d’aquests dies és una nova oportunitat pel planeta, potser la darrera. Com deia en el seu discurs, el naturalista britànic David Attenborough els afectats per les conseqüències que l’escalfament global i la contaminació tenen sobre el clima, el medi ambient, l’economia i la nostra forma de viure ja no seran una generació futura imaginada, sinó els joves d’avui.
Després de constatar que els Acords de Paris de 2015 contra el canvi climàtic varen fer curt i de que el 2019 es va tancar en fals la Cimera de l’ONU sobre el canvi climàtic celebrada a Madrid, podíem arribar a una conclusió òbvia: els països actuen egoistament i prioritzen els seus interessos nacionals per damunt de la necessitat d’avanços reals en la lluita contra l’escalfament global i el canvi climàtic. Per això cal esperar que el resultat d’aquesta Conferència de Glasgow no sigui absolutament insuficient i decebedor una vegada més.
Aquests dies hem vist alguns avanços per a l’esperança: acords per evitar gasos contaminants, acords contra la deforestació o compromisos d’inversions per avançar en la descarbonització. Hem vist que després d’uns anys d’absència en l’era Trump, els EUA s’han tornat implicar en la lluita contra el canvi climàtic. Però també hem vist com països potents com Rússia, Xina o Aràbia Saudí tenen la seva pròpia agenda i es desmarquen dels acords.
El que està clar és que si els governs segueixen amb la seva incapacitat per comprometre-se amb mesures efectives contra l’escalfament global, el planeta en patirà les conseqüències ben aviat.
Per tant, és urgent afrontar aquesta situació si volem veure solucions. Perquè l’alternativa de no fer res, fa por.
I per lluitar contra el canvi climàtic, en primer lloc s’han de comprometre els Estats i les grans multinacionals, però no hem d’oblidar que també és una responsabilitat de totes i cada una de les persones que vivim en aquest planeta. En totes i cada una de les accions que feim en el nostre dia a dia,- sigui com a consumidors, com a treballadors, empresaris, votants o ciutadans-, hem de pensar en el futur que deixam als nostres fills i nets.
