El PIB de les Balears no ha deixat de créixer els darrers anys. El 2018 hem tengut rècord d’afiliats a la Seguretat Social i xifres d’atur baixes. El 2017 i 2018 s’han tancat importants convenis laborals amb destacades pujades salarials. Cream més empreses de les que destruïm. Arriben més o menys els mateixos turistes, però amb millors xifres a l’hivern i amb més despesa turística.
El deute públic de la comunitat autònoma s’ha estabilitzat i el Govern compleix els objectius de dèficit. El pressupost destinat a l’educació obligatòria i a la Universitat no deixa de créixer. Som la comunitat on més ha augmentat la inversió tant pública com privada en innovació i recerca.
Perquè idò hauríem d’estar preocupats? Les patronals, tant CAEB com PIMEM adverteixen del risc d’estancament. I els sindicats avisen que més ocupació no és igual a ocupació de qualitat.
Hem de partir de la base que una desacceleració del creixement (seguir creixent, però a un ritme inferior) no té perquè ser negativa, inclús des del punt de vista de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental és necessària i bona, atès que un creixement desmesurat pot crear efectes bimbolla.
Certament, les xifres actuals de l’economia balear són molt bones, les millors des de feia molta estona. Però també és cert que tenim importants reptes i perills que hem de tenir presents.
I aquest serien per jo aquests reptes/perills que hem d’afrontar:
1.- La nostra economia és capaç de generar molts de llocs de feina, però hauríem de ser capaços de crear menys llocs però de qualitat.
2.- Sense un bon finançament, els nostres serveis públics sempre seran deficients. Una bona educació, salut, benestar social,... requereixen finançament. I per ara el Govern d’Espanya no pensa obrir el tema del finançament autonòmic.
3.- Els preus dels lloguers i de la compravenda d’habitatge són molt alts i per ara sembla seguiran creixent. Molta demanda interior i estrangera, poca oferta d’habitatge social, el lloguer turístic,... entre altres factors que incideixen en aquesta situació.
4.- El mercats turístics competidors (Turquia, Grècia, Egipte,...) estan agafant quota de mercat. Per això, hem de seguir apostant per la qualitat front la quantitat, i per millorar les xifres d’hivern per allargar al màxim la temporada. I haurem d’estar molt pendents de l’evolució de l’economia alemanya i sobretot del Brèxit.
5.- Sense un nou règim especial que compensi adequadament la insularitat, les nostres empreses sempre competiran en inferioritat de condicions a l’hora d’importar o exportar productes. El govern central segueix incomplint les promeses fetes per ara i encara no tenim el nou REB.
6.- Depenem massa d’energies contaminants. Quasi tot el consum energètic, tant privat com de les empreses, prové del petroli i del carbó, i només un 5% d’energies renovables. En els pròxims anys aquesta situació haurà de canviar radicalment. El camí s’ha començat i no pot tenir marxa enrere.
7.- Tenim un model econòmic poc eficient i sostenible. Requereix molta mà d’obra, poc qualificada, consumeix molt de recursos territorials i ambientals,... La diversificació econòmica, apostar per les sinèrgies del turisme amb altres sectors econòmics, el desenvolupament tecnològic i la inversió en I+D són els grans reptes de futur. En definitiva, la transició cap un model econòmic, social i mediambiental més sostenible.
8.- Les Illes Balears no han deixat de créixer en població perquè el nostre model econòmic crea un efecte crida. Més població implica més necessitat de serveis públics, més consum de territori, més residus, més consum energètic, més carreteres, més necessitat de seguir creant més llocs de feina, en un cercle viciós imparable... Però vivim en un territori insular, limitat, fràgil. Això també implica la necessitat d’un canvi de rumb, de transició cap a un model sostenible.
9.- Tenim pràcticament un vehicle per habitant i un model de mobilitat poc eficient. S’ha de fer un bon manteniment i inversions constants en les carreteres existents, però sobretot més transport públic, més inversió en sistemes de mobilitat sostenibles i que l’Estat compleixi amb les inversions ferroviàries promeses.
10.- la prosperitat compartida. Un 23% de la població en situació de risc de pobresa és massa per una comunitat capaç de generar tants de recursos econòmics. El repte que la riquesa es reparteixi adequadament segueix essent imprescindible.
Hi ha molta feina feta en tots aquests àmbits, fins i tot petits i grans avanços, però els pròxims anys seran crucials perquè aquests reptes es vagin assolint, o es converteixin en seriosos perills per la nostra sostenibilitat social, econòmica i ambiental.
Però mentrestant, xalem de Sant Antoni i Sant Sebastià. Bones festes a tothom.
