Faig un comparatiu de les diferents propostes en els àmbits més destacats:
Finançament autonòmic: quasi tots els partits defensen una millora del finançament. Alguns (PSOE i MÉS) concreten la defensa del principi d’ordinalitat que té en compte el major esforç fiscal i la major capacitat de recaptació de les empreses i ciutadans de Balears. El problema és que els qui han governat a Madrid (tant PP com PSOE) no han aconseguit fins ara un sistema de finançament que no discrimini a les Balears. Altres (l’extrema dreta) directament reclamen el retorn de competències a l’Estat que suposaria per tant retornar també recursos econòmics i desmantellar bona part dels recursos disponibles.
Política fiscal: la dreta planteja una baixada d’imposts, principalment centrada en l’ impost de patrimoni i en l’impost de successions i donacions. Bàsicament serien baixades que beneficiarien les rendes i patrimonis més alts. En el cas de l’esquerra sobiranista es planteja la creació de nous imposts mediambientals sobre activitats contaminants. També es plantegen per part de l’esquerra, bonificacions fiscals que incentivin la recerca i les energies netes. Per altre banda, tots els partits semblen partidaris de mantenir l’impost turístic tot i que el PP ha enviat missatges contradictoris.
Turisme: el Pi i el PP plantegen en general un model que faciliti més els projectes turístics i el lloguer turístic front a la regulació proposada per l’esquerra que vol fer front a la saturació i el creixement desmesurat. Una proposta més lliberal en aquest sentit no posaria límits al creixement amb les conseqüents conseqüències conegudes: més trànsit, més gent, més contaminació,....L’esquerra proposa continuar amb les propostes desestacionalitzadores i d’aposta per la qualitat front la quantitat.
Despesa social: òbviament cap partit planteja obertament una baixada de la despesa en sanitat, serveis socials o educació. Però una baixada d’imposts que proposen alguns partits de dreta, té com a conseqüència menor disponibilitat de recursos que obligarien a retallades en la despesa. MÉS proposa l’estudi d’una renda bàsica universal.
Política energètica: mentre que els partits de l’esquerra aposten clarament per desenvolupar el full de ruta establert a la Llei de lluita contra el canvi climàtic, els partits de centre dreta estan en contra d’algunes de les mesures i a més proposen calendaris d’aplicació més a llarg termini.
Protecció territorial i mediambiental: l’esquerra proposa desenvolupar les mesures iniciades aquesta legislatura: més metres de territori protegit i més recursos de gestió i protecció ambiental. L’extrema dreta ja ha anunciat que si governa derogarà algunes d’aquestes mesures (el Decret de protecció de la posidònia).
Transport: en general tots els programes parlen d’incentivar el transport públic. Però no tots coincideixen amb el desenvolupament del tren (bàsicament ho proposen els partits d’esquerres). Tampoc coincideixen amb les carreteres: el PP proposa obertament noves infraestructures viàries, el PSOE no ho descarta, i MÉS i Podemos aposten per la contenció.
Model econòmic: el PP ho fia molt novament al creixement quantitatiu (sobretot sector turístic i construcció), MÉS planteja en canvi una transició a un model sostenible més diversificat i que prioritzi les qüestions mediambientals i la qualitat. El PSOE també planteja un model més amb aquesta línia.
Com veim per tant hi ha diferències notables, que depenent dels resultats i pactes que es donin, conduiran la nostra economia cap a fórmules del passat o cap a fórmules de futur.
