jueves. 06.10.2022

Contradiccions, mitges veritats i desconcert

Pedro Sánchez ha anunciat just després de les festes de Setmana Santa que a finals d’agost el 70% de la població espanyola estarà vacunada. Quants d’anuncis similar heu sentit els darrers mesos? Ja siguin les autoritats sanitàries de Balears, ja siguin les espanyoles, ens han anunciat diverses vegades l’inici de la vacunació massiva o dates concretes en que tendrem un percentatge important de la població vacunada.

 

Però, tanmateix, multitud de factors externes han fet que aquests anuncis després hagin quedat en no res i s’hagin hagut de rectificar. És mal d’entendre que encara hi hagi algun responsable polític que s’atreveixi a fer anuncis en aquest sentit.

 

De fet, aquesta ha estat una mostra més de la mala gestió comunicativa que hi ha hagut des del principi de la crisi del coronavirus. Vàrem passar de “es recomana l’ús de les mascaretes però no és obligatori” a “les mascaretes s’han d’usar per tot, encara que sigui enmig del camp i estiguis tot sol”.

 

O “establim uns nivells d’alerta i les activitats que estaran prohibides i permeses perquè tothom sàpiga en cada nivell què fer”, però al final “mantenim el sistema de nivells però modificam les activitats permeses i prohibides cada vegada”, desconcertant a tothom.

 

Així no és estrany que hagi crescut el sentiment de desconcert i de cansament de bona part de la població. Avui per avui el que veu la gent són canvis continuus de normes, ara obrim, ara tancam i que ens renyen perquè no ho feim bé.

 

Però mentrestant, la greu problemàtica que hi havia a les residència no se va saber solventar fins que varen arribar les vacunes; el ritme de vacunació és desesperadament lent; la situació econòmica no deixa d’empitjorar; no s’ha sabut generalitzar l’ús massiu de tests ràpids i barats; i no s’han sabut posar protocols adequats que permetin obrir amb seguretat les activitats actualment restringides. I no oblidem, com deia l’economista Amedeo Spadaro fa unes setmanes en una entrevista en un diari local, que salut i benestar econòmic van de la mà, i no podem oblidar ni una ni l’altre.

 

El concert de Love of Lesbian a Barcelona de fa unes setmanes és una esperança per un retorn poc a poc a la normalitat i a la recuperació dels espais perduts. Es demostra que amb uns bons protocols és possible permetre activitats de forma segura. Com ho ha estat tot el curs escolar que gràcies a l’esforç de tota la comunitat educativa, s’haurà pogut acabat amb seminormalitat.

 

Som de talant optimista i m’agrada veure el tassó mig ple. Per tant, estic segur que poc a poc aquesta situació anirà revertint. A pesar dels missatges apocalíptics que dia sí dia també ens envien des dels mitjans de comunicació, vull pensar que en sortirem.

 

Ara bé, que ningú ens vulgui tornar animar amb allò de “tot anirà bé” o que “en sortirem millors”. No som nins petits que necessitem missatges ingenus d’aquest tipus per sortir-ne. Crec que n’hem quedat farts i decebuts de tot plegat, vistes les continues contradiccions, mitges veritats i desconcert

Contradiccions, mitges veritats i desconcert
Comentarios