Com ja vaig comentar en un article anterior, la feblesa i desequilibri del nostre model econòmic fan que aquestes xifres negatives siguin molt pitjors que en altres regions espanyoles o europees. Tenim un model basat sobretot en el sector serveis que precisament és el més afectat per totes les restriccions a les quals obliga la crisi sanitària. Fa pena passar per determinats barris i pobles i veure com bona part del teixit comercial i de restauració ha hagut de tancar portes.
El balanç d’aquest 2020, per tant, no pot ser més negatiu. I què ens espera el 2021? Com vaig comentar també en un article al principi d’aquesta crisi, dependrà molt de les eines de les que es disposi per fer front a la crisi sanitària, així com de l’encert o desencert de les mesures preses pels governs europeu, espanyol i balear. En aquest sentit, l’arribada de les primeres vacunes són una esperança, però cal esperar a la seva distribució massiva i veure la seva efectivitat.
En relació a les mesures preses pels distints governs, -tant pel que fa a la gestió de les restriccions com pel que fa a les mesures d’impuls econòmic-, fins ara no ens conviden a l’optimisme: hem vista incoherència entre les distintes mesures, descoordinació, ineficàcia i en massa ocasions sembla que es va a cegues.
En el 2021 i en el cas de l’economia balear, cal suposar que la recuperació de l’activitat turística serà lenta per diversos motius. En primer lloc perquè molta gent estarà tocada econòmicament i haurà de posposar les despeses en viatges.
En segon lloc perquè un dels sectors més tocats per la crisi és el de les companyies aèries i no es recuperarà amb facilitat la connectivitat de la qual tant depenem. A més, moltes empreses no hauran superat la crisi i ja no tornaran obrir. Especialment costarà la recuperació en el sector industrial, un sector que ja anava perdent molt de pes a les Illes Balears des de fa anys.
Per tant, encaram el 2021 amb esperances però a la vegada moltes incerteses. I per descomptat, torna ser el moment per plantejar-se un model de futur molt més sostenible, equilibrat i resistent. Per això, les receptes són les que hem comentat moltes vegades: millor turisme enlloc de més turisme, aposta per la recerca i la innovació, aposta per la societat digital, per l’economia circular, per la diversificació,....
I per descomptat per exigir mesures reals per compensar la insularitat, inversions amb fons estatals i europeus dirigides a la productivitat, i un finançament autonòmic adequat. Finalment, també serà necessari un important pla de recuperació social destinat a aquelles persones i famílies que més hauran patit.
Per acabar, tot i que aquest serà un Nadal molt diferent al que estàvem acostumats, cal desitjar unes bones festes a tothom i esperar que a pesar de totes les dificultats, el pròxim sigui l’any de la recuperació.
